En els concursos de creditors de persones jurídiques que finalitzen per liquidació o per insuficiència de massa activa, la Llei Concursal estableix que s’ acordarà l’ extinció de la persona jurídica i es cancel·larà la seva inscripció en els registres públics que correspongui.
Significa això la definitiva desaparició d’aquestes societats del tràfic jurídic?
A la pràctica, són moltes les situacions que plantegen dubtes una vegada que es dicta pel Jutjat Mercantil la Interlocutòria acordant la conclusió del concurs, perquè malgrat la finalització del mateix, poden existir procediments judicials o administratius pendents.
Com examinarem seguidament, a falta d’ una solució clara en la Llei Concursal per a aquestes situacions, els tribunals i la Direcció General dels Registres i del Notariat, vénen entenent que la persona jurídica es manté com a centre residual d’ imputació de béns i drets per a les relacions jurídiques prèvies a la declaració de concurs.
En aquest sentit, la Sentència de la Secció 16a de l’ Audiència Provincial de Barcelona de 20 d’ octubre de 2010, ja anunciava que l’ extinció formal de la societat s’ ha de compatibilitzar amb la persistència de relacions jurídiques encara existents, “com a centre residual d’ imputació fins que no s’ esgotin totalment les relacions jurídiques de les quals era titular”.
La Direcció General dels Registres i del Notariat, en Resolucions de 29 d’ abril de 2011 i de 17 de desembre de 2012, entre moltes altres, nega que la cancel.lació dels assentaments d’ una societat en el Registre Mercantil suposi l’ extinció definitiva de la seva personalitat jurídica, que no es produirà fins a l’ esgotament de totes les relacions jurídiques pendents de la societat.
En matèria laboral, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 12 de desembre de 2014, resol que conclòs el concurs els creditors podran iniciar o continuar les execucions individuals que haguessin iniciat abans de la declaració d’ aquell, atès que la total extinció de la personalitat d’ una societat està supeditada a l’ esgotament de totes les relacions jurídiques pendents de la mateixa, afegint que la cancel·lació registral no determina l’extinció de la personalitat jurídica; que té caràcter relatiu, perquè aquesta extinció té plens efectes contra els creditors que hagin estat satisfets, però no contra els qui no hagin cobrat els seus crèdits.
En seu mercantil, hem de fer referència a la Sentència de la Secció 15a de l’ Audiència Provincial de Barcelona de 16 de febrer de 2015, que confirma que malgrat la cancel.lació de la inscripció de la societat en el Registre Mercantil com a conseqüència de la conclusió del concurs, la societat conservarà la seva personalitat jurídica fins a la completa liquidació dels seus béns i fins a l’ extinció de totes les relacions jurídiques pendents. Per a això, cita la Sentència del Tribunal Suprem de 20 de març de 2013, que determina que la definitiva desaparició de la societat només es produirà quan la cancel·lació respongui a la situació real; és a dir, “quan la societat hagi estat liquidada en forma i no hagi deixat creditors insatisfets, socis sense pagar ni patrimoni sense repartir”.
D’altra banda, l’Audiència Provincial de Barcelona entén que l’article 228 del Codi de Comerç reforça aquesta postura quan declara que: “Des del moment en què la societat es declari en liquidació, cessarà la representació dels socis administradors per fer nous contractes i obligacions, quedant limitades les seves facultats, en qualitat de liquidadors, a percebre els crèdits de la Companyia, a extingir les obligacions contretes per endavant, segons vagin vencent, i a realitzar les operacions pendents.” D’ aquí conclou que, en no haver-se finalitzat el procés liquidatori en sentit substancial, encara que sí formal, els liquidadors continuaran com a tals i hauran de continuar representant la societat mentre sorgeixin obligacions pendents o sobrevingudes, havent de fer un ús responsable d’ aquesta representació fins a la completa extinció de totes les seves relacions jurídiques.
També amb suport en l’ esmentada Sentència del Tribunal Suprem de 20 de març de 2013, els Acords dels Jutges mercantils i Secretaris Judicials de Catalunya de 3 de juliol de 2014, consideren que en els casos de conclusió del concurs per insuficiència d’ actiu, la cancel.lació dels assentaments registrals són una mera fórmula de mecànica registral, que té per objectiu consignar una determinada vicissitud de la societat, però no implica l’ efectiva extinció de la seva personalitat jurídica, la qual no es produeix fins a l’ esgotament de totes les relacions jurídiques que la societat entaulés.
Una altra manifestació clara que confirma l’ existència d’ aquesta personalitat jurídica postconcursal és que si després de la finalització del concurs conclòs per liquidació o insuficiència de massa, es produís l’ aparició de nous béns o drets, hi haurà lloc a la reobertura del concurs en els termes de l’ article 179.2 de la Llei Concursal, igual que succeirà de la forma prevista en l’ apartat 3 d’ aquest mateix article, en el cas de concursos conclosos per insuficiència de massa, quan es donin els pressupostos precisos per a l’ exercici d’ accions de reintegració o la possible qualificació de culpabilitat del concurs.
D’altra banda, la cancel·lació registral tampoc impediria altres mecanismes de responsabilitat dels administradors societaris si concorren els pressupostos exigits per a l’exercici de l’acció. L’ art 50.2. de la Llei Concursal expressament disposa “els jutges mercantils no admetran a tràmit les demandes que es presentin des de la declaració del concurs fins a la seva conclusió, en les quals s’exerceixen accions de reclamació d’obligacions socials contra els administradors de les societats de capital concursades que haguessin incomplert els deures imposats en cas de concurrència de causa de dissolució (…)”. En conseqüència, aquesta limitació s’ alça un cop conclòs el concurs.
L’ Avantprojecte de Llei de Codi Mercantil, aprovat pel Consell de Ministres el 30 de maig de 2014, que es troba pendent de tràmit parlamentari, preveu en els seus articles 272-44 i següents un mecanisme d’ extinció de la societat, com a alternativa al concurs de creditors en els casos de manca d’ un actiu suficient per satisfer tots els creditors. L’ extinció es durà a terme mitjançant una escriptura pública, a la qual s’ acompanyaran una sèrie de documents i informes, per ser dipositada en el Registre Mercantil. D’aquesta manera, s’evitaria acudir al procediment concursal quan ja se sap per endavant que els béns i drets de l’empresa resulten insuficients per pagar als seus creditors. Després de comunicar el dipòsit de l’escriptura de dissolució per inexistència d’actiu al Jutjat Mercantil competent per a la declaració de concurs de la societat, i publicar-lo en el Butlletí Oficial del Registre Mercantil, serà el Registrador Mercantil qui declararà extingida la societat i procedirà a la cancel·lació de la seva inscripció en el Registre Mercantil, llevat que persona legitimada hagués sol·licitat el nomenament d’expert independent per a l’emissió d’informe.
Si es mantenen amb la redacció de l’ avantprojecte, la Llei del Codi Mercantil clarificarà les situacions d’ inexistència d’ actiu, ja que estableix de forma expressa que en aquests casos l’ extinció de la societat produirà l’ extinció dels crèdits insatisfets, però no de les garanties personals que s’ haguessin atorgat ni de les garanties reals que s’ haguessin constituït per tercers. Tingui’ s en compte que aquesta disposició només s’ aplicarà per al supòsit d’ extinció de la societat per insuficiència d’ actius, tramitada davant el Registrador Mercantil, però no per als concursos de creditors que finalitzin per liquidació.
En la línia de les resolucions judicials que hem citat, l’article 272-57 de l’avantprojecte preveu que per al compliment de requisits de forma relatius als actes jurídics anteriors a la cancel·lació dels assentaments de la societat, o quan sigui necessari, els antics liquidadors podran formalitzar actes jurídics en nom de la societat extingida amb posterioritat a la cancel·lació registral d’aquesta, reconeixent una sort de prolongació de la personalitat jurídica de la societat extingida per a les relacions jurídiques nascudes abans de la cancel·lació de la inscripció registral de la societat.
Mentre no sigui aprovada la nova Llei del Codi Mercantil, aquestes consideracions haurien de tranquil·litzar els ànims de tots aquells creditors que s’aferren al concurs com a un clau ardent, veient en el mateix la seva última oportunitat de cobrament, la qual cosa els porta en nombroses ocasions a oposar-se a la sol·licitud de conclusió del concurs per insuficiència de massa.
Resulta evident que la declaració en concurs de creditors i la seva posterior conclusió desincentivaran per si mateixes l’inici de qualsevol procediment judicial o administratiu contra la societat que ha estat extingida per raó de la conclusió del concurs -ja que evidencien tant la situació d’insolvència, com la manca d’actius-. No obstant això, s’ hauria d’ advertir els deutors que, com hem vist, la personalitat jurídica de la societat no s’ extingeix de forma definitiva fins que s’ esgotin totes les relacions jurídiques pendents, tant aquelles en què la concursada podria ser part actora, com en les que pugui ser demandada, perquè la conclusió del concurs no extingeix els crèdits insatisfets de les persones jurídiques.
Enllaç a l’article publicat a www.legaltoday.com el 20 d’octubre de 2015.
